Els acadèmics Javier Giralt, Mª Teresa Moret i Juan Pablo Martínez participen en la primera trobada dels grups d’acció GALMAr i ICON sobre les llengües minoritàries d’Aragó
L’Academia Aragonesa de la Lengua va participar en la jornada «La investigación sobre las lenguas minoritarias de Aragón: proyectos actuales y sinergias futuras», celebrada divendres 2 d’octubre a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa. La trobada, organitzada pels grups d’acció de Campus Iberus GALMAr i ICON, en els quals també participa l’Acadèmia com a entitat externa, va permetre compartir línies d’investigació sobre l’aragonès i el català a Aragó i explorar futures accions conjuntes de transferència i comunicació científica. Entre les intervencions van figurar les dels acadèmics Javier Giralt, María Teresa Moret i Juan Pablo Martínez, també professors de la Universitat de Saragossa.
Javier Giralt va presentar «Toponomasticon Hispaniae: Aragón», en què va mostrar els resultats d’este projecte d’investigació toponímica al territori aragonès. Per la seua banda, María Teresa Moret va intervindre amb la xarrada «El final d’una llengua administrativa: les darreres actes en català de Fraga (1501-1504)», centrada en l’estudi de les darreres actes en català de Fraga i la fi del seu ús com a llengua administrativa. Moret també va participar, juntament amb Iraide Ibarretxe, Andrea Ariño, Alberto Hijazo i Katia Benaiges, en la presentació «Entender el lenguaje desde las lenguas de Aragón: preguntas, datos y métodos del grupo de acción ICON».
Juan Pablo Martínez, director de l’Institut de l’Aragonès, va participar amb la xarrada «L’aragonés dichital: ferramientas, datos y intelichencia artificial». Esta intervenció va abordar les tecnologies lingüístiques aplicades a l’aragonès i la importància de disposar de dades i corpus per a desenvolupar ferramentes que faciliten l’ús i la transmissió de la llengua.
El programa va incloure, a més, treballs sobre documentació medieval, toponímia, socialització lingüística de l’aragonès a Echo i substitució lingüística a la Franja. La trobada va posar en relació l’estudi històric de les llengües amb la seua situació social actual i les possibilitats de les ferramentes digitals, i va obrir un espai d’intercanvi entre investigadors de diferents disciplines.
