L'Academia Aragonesa de la Lengua participa a Vielha en una jornada sobre l'estàndard de la llengua occitana.
L'Academia Aragonesa de la Lengua va participar el 4 de juliol a Vielha a la jornada "Era norma dera lengua occitana: estandard/referenciau/generau", una trobada acadèmica organitzada per l'Institut d'Estudis Aranesos - Acadèmia Aranesa dera Llengua Occitana i l'Institut d'Estudis Occitans.
La jornada, celebrada al Parador de Vielha, va reunir especialistes i representants d'institucions acadèmiques d'Occitània, Catalunya i Aragó per reflexionar sobre un dels pilars centrals en el futur de la llengua occitana: la construcció d'un estàndard de referència compartit que permeti una estandardització a llarg termini de la llengua respectant la diversitat dels seus territoris i varietats.
En nom de l'Academia Aragonesa de la Lengua, el director de l'Institut de l'Aragonès, Juan Pablo Martínez Cortés, va intervenir amb la conferència "L'estandarditzación de l'aragonés: principios, criterios, retos y comparanza con l'occitán". En la seua intervenció va presentar el procés contemporani de codificació de l'aragonès, els principis que han guiat les diverses propostes normatives, la creació i el treball de l'Academia Aragonesa de la Lengua i els reptes actuals per passar d'una ortografia oficial a una varietat comuna funcional, flexible i socialment acceptable.
La participació de l'AAL va permetre aportar al debat occità l'experiència de l'aragonès. Ambdues llengües presenten una important diversitat interna i afronten el repte de construir eines normatives i models de referència sense desconnectar de les varietats vives. En aquest sentit, la intervenció va subratllar que l'estandardització d'una llengua minoritària no es pot reduir a l'aprovació d'una ortografia o a l'existència d'una autoritat normativa, sinó que requereix uns criteris lingüístics clars, una elaboració funcional, uns usos institucionals i una acceptació social.
Al llarg de la jornada, els diferents ponents van coincidir a emfatitzar que la diversitat dialectal no s'ha d'entendre com un obstacle, sinó com una riquesa que s'ha d'integrar en un model de referència compartit. El debat va abordar qüestions com la relació entre l'ortografia comuna i la varietat territorial, entre la varietat estàndard i les locals, i entre l'autoritat acadèmica i la legitimitat social.
La trobada va comptar amb les intervencions de Juan Pablo Martínez, Miquel Àngel Pradilla, Bernat Arrous, Eric Fraj, Jusèp Loís Sans, Patric Sauzet i Jacme Taupiac, que van aportar perspectives complementàries sobre els processos d'estandardització lingüística, l'experiència en altres llengües i les particularitats de la realitat occitana.
Amb aquesta participació, l'Acadèmia Aragonesa de la Llengua enforteix els llaços de col·laboració amb les institucions acadèmiques de l'espai occità i contribueix a un debat compartit entre llengües minoritàries que tenen reptes comuns: preservar la diversitat interna, mantenir i ampliar els usos socials i institucionals, i construir models de referència que permetin projectar la llengua cap al futur.
