L’Academia Aragonesa de la Lengua inicia una nova etapa amb la renovació de la Junta de Govern

El professor Javier Giralt és reelegit president de la institució i la periodista chesa Marta Marín entra en la Junta de Govern.

L’1 d’octubre de 2026 es van complir els cinc anys de l’elecció de la primera Junta de Govern de l’Academia Aragonesa de la Lengua, la institució encarregada per llei de vetllar per les llengües i modalitats lingüístiques d’Aragó.

Segons estableixen els estatuts de l’AAL, cada cinc anys és preceptiva la renovació de la Junta de Govern, i per aquest motiu foren convocades les corresponents eleccions als càrrecs de president, vicepresident, secretari i tresorer per al període 2026-2031. Les votacions van tenir lloc durant el Ple de l’AAL del passat 19 d’octubre i el resultat fou el següent: Javier Giralt Latorre, president; María Teresa Moret Oliver, vicepresidenta; Juan Pablo Martínez Cortés, secretari i Marta Marín Bráviz, tresorera. Posteriorment, es procedirà a la renovació de les vocalies, a proposta de l’Instituto de l’Aragonés i l’Institut Aragonès del Català.

Durant el període 2021-2026, la Junta de Govern de l’AAL ha posat en marxa la institució i ha establert les bases del seu funcionament i de la seua activitat acadèmica, malgrat les dificultats que ha hagut d’afrontar. Amb aquesta renovació, s’obre una nova etapa il·lusionant per seguir treballant per les llengües i modalitats lingüístiques d’Aragó, amb dues línies essencials que guiaran les actuacions de la nova Junta de Govern:

• Normativització, amb especial atenció a l’aragonès: proporcionar una normativa que servisca com a eina de consulta, orientació i seguretat en l’ús de la llengua, tant per als parlants nadius com per als nous aprenents.
• Normalització o foment de l'ús social: Promoure l’ús de les llengües en l'espai públic, la societat i la vida quotidiana per frenar-ne el retrocés i afavorir-ne la transmissió.

Per desenvolupar aquestes dues línies, l’Acadèmia durà a terme accions concretes, seguint la drecera iniciada durant la primera etapa:

• Assessorar i col·laborar amb administracions, editorials, centres d’estudis locals, i altres entitats públiques i privades.
• Posar a disposició de la ciutadania recursos digitals actualitzats i d‘utilitat pràctica.
• Difondre el patrimoni lingüístic, tant escrit com oral.
• Transferir coneixements, textos i recursos útils a la societat civil.
• Promoure una concepció de les llengües com a realitats vives, fèrtils, pròpies i compartides, arrelades en la història i la tradició i, a l’hora, obertes als usos i les necessitats actuals.
• Posicionar les llengües com a punt d'unió i d'agermanament per a tota la comunitat.
• Fer valdre la trajectòria i les fites consolidades per la institució des de la seua creació com a base per a respondre a les necessitats present i futures dels parlants.